CLOENDA DEL CURS 12-13

Dimarts serà el darrer dia de classe del curs 12-13, ha sigut molt instructiu per la diversitat de blocs que s’han fet, hem aprés molta tecnologia amb la nostra professora Marcel·la i hem tingut una gran guia i correctora amb la nostra professora Dolors, els hi dono les gracies.

A la vegada ha sigut molt positiva la meva experiència al llegir les biografies i frases d’aquests escriptors i escriptores, a molts d’ells o elles no els coneixia, i m’han agradat força, també saber com varen lluitar en aquells moments de la història, encara els i tinc més admiració. Moltes d’aquestes frases són molts recurrents i proverbials, algunes d’elles són tan actuals avui en dia!

Foren uns amants de la llengua catalana i compromesos amb ella, vers les seves novel·les, els seus poemes, les seves crítiques i els seus escrits, els hem conegut, i tot això junt són les seves senyes d’identitat, i que ens han deixat per la posteritat, per enriquir-nos i poder gaudir-ho cada vegada que agafem un dels seus llibres.

De vegades van trobar-s’hi involucrats amb assumptes que els varen obligar a fugir de la seva ciutat i país, però des de la llunyania varen saber recordar i lluitar per les coses que estimaven, amb tots els mitjans que disposaven.

Els idiomes o llengües, són cultura i un distintiu dels diferents territoris, que s’han obtingut en diferents etapes i a través de múltiples atacs a les seves persones, pobles i idees, aquestes, han arrelat a poc a poc i durant segles, això ha deixat una empremta i un sentiment de pertinença que no es pot ni es vol perdre.

Quina gran cosa seria deixar com herència a les properes generacions, una cultura sense embuts, ni reserves, plena, per compartir-ho i enriquir-nos culturalment i intel·lectualment tots plegats.

Uns desitjo bones vacances i un proper curs 13-14.

JOAN SALES I VALLÈS

Joan Sales i Vallès, (1912-1983), fou escriptor, poeta traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria.

Joan Sales va actuar de ben jove en oposició a la dictadura de Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’afilia al Partit Socialista Unificat de Catalunya, el qual abandonarà aviat perquè, afirmà: “El marxisme és tronat, molt tronat; és la vulgaritat amb pretensions de filosofia.”

Coneix al poeta Màrius Torres, ja malalt de tuberculosi, amb qui l’uniria una intensa relació d’amistat i manté una relació epistolar fins a la mort del poeta, l’any 1942. De Màrius Torres rep una influència literària a destacar.

El 1939 es va exiliar a França i després a Mèxic on va treballar com a linotipista, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l’exili (1943). Un cop retornat a Catalunya, el 1948 es centra en tasques editorials descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana moderna, Màrius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.

El 1955 va fundar amb Xavier Benguerel i Joan Oliver El club dels Novel·listes, amb el qual volien ampliar el públic lector català, desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible.

FRASES CÈLEBRES I CITES

“M’estimo més un home sense talent que no pas un de llest i malànima. Suposo que com tothom.”

“Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser  catalans? No, sinó de deixar de ser imbecils."

“La primera tasca social de l’escriptor és escriure bé, que sigui llegible. Si els llibres no són per  llegir, per a què són?"

"Una llengua no pot viure abstreta de la realitat, com una essència absoluta, Com un arbre no pot viure  abstret de la terra on enfonsa arrels."

“Hi ha un idioma català i un temperament català, uns paisatges catalans i una història catalana.”

                                                                               (Quaderns de l’exili, num.11 (gener-febrer 1945 

Cartes a Màrius Torres (1976)

- Catalunya s’ha dessagnat -o l’han feta dessagnar- en nom de causes exòtiques  i seguint            banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la  dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.
                                                                                                                 6 de gener de 1939

- La guerra es una cosa tan cafre que només pot ser lícita quan reuneix dues  condicions: una
  causa justa  i una esperança fundada de guanyar-la.

                                                                                                                 15 de gener de 1939

- He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inscrutables, perdona totes les faltes 
  excepte les d'estil.

                                                                                                            11 de setembre de 1940

JOSEP MARIA ESPINÀS I MASIP

Josep Maria Espinàs i Masip, neix a Barcelona el 7 de març de 1927, és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les seves novel·les, cròniques de viatges i articles periodístics.

Va estudiar als Escolapis fins el 1945, any en que va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. Aquest mateix any guanyà el premi Guimerà amb el seu primer article. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. És autor d’una extensa obra narrativa, amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Victor Català. Va se el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'Editorial La Campana. El 1974 va escriure l'Himne del Futbol Club Barcelona. 

FRASES CÈLEBRES I CITES

“No tinc tècnica d’inspiració. Deixo, senzillament, que l’aire de les coses entri en mi.”

“La meva timidesa em posa dificultats quan he d’escoltar una frase amable que duri més de deu segons.”

“Jo em vaig jubilar d’escriure poemes perquè en feia vergonya que se’m veiés tan feliç.”

“És difícil posar paraules a una emoció sense rebaixar-la.”

“Per a mi, escriure sempre ha estat com respirar.”

“Totes les paraules són una meravella.”

“Com a escriptor, els adjectius em fan una mica de por.”

“Allò que és important, només dura un instant.”

“El dolor compta les hores, mentre que el plaer les oblida.”

“El silenci és el germà cridaner de la soledat.”

“Escriure no és una altra cosa que una forma de pensar.”

“Jo admiro bastants coses que no estimo, i estimo algunes coses que no són admirables.”

"Qui és capaç de dir d'ell mateix que és sensible, és que precisament no té gaire
 sensiblilitat." 

JOAN FUSTER I ORTELLS

Joan Fuster i Ortells, neix a Sueca el 23 de novembre de 1922, mort el 21 de juny del 1992 a la mateixa localitat, va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut per la seva obra principal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent. La seva tasca investigadora abraça diferents facetes i camps de coneixements, incloent-hi, lingüística, història, filosofia i turisme. Està considerat l’assagista valencià més important de les generacions d’intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural dels territoris catalanoparlants.

Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana, convertint-se en una figura clau en el nacionalisme valencià.

El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València, que va combinar amb una formació autodidacta que el portarà cap l’ofici de crític i columnista. Un any més tard, va publicar a l’almanac de Las Provincias el seu primer article escrit en català: Vint-i-cinc anys de poesia valenciana. L’any 1947 es llicencia en Dret.

FRASES CÈLEBRES – CITES

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.”

“La història és un cove pintoresc d’on una persona relativament enginyosa pot treure 
 arguments en  defensa d’allò que li plagui.”

“Som molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens 
 permeten deixar de ser-ho.”

“Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què en sé jo? Confitura o música de Bach.”

“La nostra llengua és la nostra pàtria.”

“Estem farts d’haver de demanar perdó per existir.”

“Escriure és recordar, o en tot cas, inventar records.”

“L’únic orgull que trobem comprensible és el nostre.”

“L’única manera d’entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre.”

"Potser el treball dignifica l'home. No ho sé. Però indiscutiblement, el cansa."

ca.wikiquote.org/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells

CATERINA ALBERT I PARADÍS

Caterina Albert i Paradís, neix a l’Escala l’11 de setembre de 1869, mort el 27 de gener de 1966 a l’Escala, Alt Empordà. Fou una escriptora catalana, coneguda amb el sobrenom de Víctor Català. D’una família de propietaris rurals, es va forma de manera autodidacta en els àmbits artístics que li agradaven, especialment la literatura i la pintura. La seva literatura rep les influències dels moviments literaris de la seva joventut: el modernisme en la primera època, i que es fa visible en tota l’obra, en especial a Solitud (1905), és una obra cabdal en el modernisme literari i el naturalisme. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris.

Malgrat que sempre va voler donar la imatge “d’amateur”, que va defensar la seva independència creativa al marge de dogmes i escoles i que va mostrar una certa resistència a les intervencions públiques, va establir relacions amb els grans escriptors de l’època com Joan Maragall i Narcís Oller amb els quals mantingué una gran amistat i per qui manifestà una gran admiració.

FRASES CÈLEBRES I CITES

“Tota afirmació engendra cent contradiccions, tota contradicció mil afirmacions.”

“El filtre de la paraula humana obra tan poderosament en el sentit dels homes que, quan s’estronca, aquests se’n senten angoixosament enyoradissos.”

“El que lliga i conhorta no és pas el que dels altres ve a nosaltres, sinó el que de nosaltres va generosament als altres, el que donem, no el que ens donen.”

“Minsa cosa és una agulla i, amb el seu fer i desfer, quan no et vesteix et despulla.”

“Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà.”

“El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l’ombre, però el quart està reservat a l’ombra exclusivament.”

"La conciència no era un pes insuportable, sinó una essència evaporada."

"Cada ànima és com un estranger que viu en terra enemiga."

"Com més té el mar, més brama."

"Refranys i afalagadors a tothom donen la raó."

"El qui s'avesa a mentir, de mentir no es pot desdir."

"Sovint, entre el dir i el fer hi va un bon tros de carrer."    

JOSEP PLA I CASADEVALL

Josep Pla i Casadevall, neix el 8 de març de 1897 a Palafrugell, mort el 23 d’abril de 1981 a Llofriu. Fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Josep Pla era el fill gran de quatre germans, el 1909 va fer el batxillerat a l’Institut de Girona, on va viure intern des de 1909 al Germans Maristes, fins a finals del curs 1912-1913, que va ser expulsat i no va aprovar el batxillerat, fins el desembre de 1913. Va marxar a Barcelona i es va inscriure per fer medicina, a meitat de curs va canviar d’idea i es va matricular en Dret, volia ser notari.

La seva extensa obra literària, de gairebé sis dècades i més de 30.000 pàgines,va ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d'una literatura costumista, clara i bolcada a estones sobre el seu entorn més proper. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els reportatges sobre el països on va viatjar, constitueixen també un singular testimoniatge de la història. 

Josep Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana, i ha estat consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle XX.

FRASES CÈLEBRES – CITES

Casa natal Josep Pla

"La Rambla és una meravella. És un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé."

"Com més buida és l'existència més soroll necessita."

"La “castellanització” de Catalunya sols és una crosta sobreposada, una crosta que s'esberla i salta, deixant sortir intacta, immaculada, la pedra indestructible de la raça."

"Els diners no donen la felicitat, certament; però tampoc és un seriós  obstacle."

"És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vistes de la qual cosa tothom opina".

"Tenim autonomia, però és una autonomia de paper. De diners, encara no n’hem vist cap. El traspàs de serveis a la Generalitat està acabat en una part… però la valoració dels traspassos no la tenim… Hem fet, doncs, tota la comèdia de la política, però encara ens hem d’acarar amb el problema més viu de tots… els dels diners.”

                                                                                        -La veu de Catalunya, 25 d’octubre de 1933-

CITES sobre Francesc Pujols

"Pujols fou un home únic, excepcional, fabulós ( …) tingué, sense fer el màxim esforç, capacitats expressives úniques, possibilitats col·loquials enormes, disposicions per a la descripció que potser ningú del seu temps no tingué.”                                     

                                                                                                     -Opinió sobre l’estil de F. Pujols-

“Físicament, tant com intel·lectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. No solament era un home a qui calia donar menjar a part, sinó que era el seu entregent, el temari i   la finalitat tenien un aspecte diferent."

                                                                                                   -Opinió el dia de la mort de F.Pujols- 

clicar aquí, si voleu saber-ne més
Frases de l'autor

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

Salvador Espriu i Castelló, neix a Santa Coloma de Farnés, el 10 de juliol de 1913 i mort el 22 de Febrer de 1985 a Barcelona, fou un poeta, dramaturg i novel·lista, considerat uns dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Segarra, de la prosa catalana i de fórmules noucentistes.

La família era originaria d’Arenys de Mar. El pare era notari, de caràcter obert, sociable i lliure pensador, la mare una dona tímida, discreta i molt religiosa. Per la feina del pare varen traslladar-se a Santa Coloma de Farnés, a on varen néixer Francesc, Salvador i Josep, més tard també per la seva feina, varen anar a viure a Barcelona, aquí varen néixer les serves dues germanes petites. Per la situació benestant de la família van poder mantenir la casa d’Arenys de Mar, on anaven d’estiueig. Salvador durant les seves estades a Arenys un dels llocs que visitava freqüentment era la casa de la seva tia Maria Castelló, en la que hi havia sis gravats sobre la història bíblica d’Esther, d’on tragué la idea d’escriure, Primera història d’Esther.

FRASES CÈLEBRES - CITES

"Crec que la veritat està trencada des de l'origen, en trossets molt petits, i
 cada un pot reflectir un bri d'esplendor."

"El que és només intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent."

"No podrem mai ser si no som lliures."

"Com més vell en faig, més difícil trobo d'emetre cap judici sobre res."

"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."

“A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai un

 poble sencer ha de morir per un home: Recordat d’això sempre, Sefarad.”

"Dalt la barca veig sempre més llunyana la mar del somni."

"L'esmolada falç ha llescat la lluna com si fos de pa."

"Les barques de Sinera no surten més, perquè els camins de l'aigua són fetes malbé."

"En el més fràgil aire cantat d'uns versos, deso la vida.".

“Escolta, Sefarad, els homes no poden ser si no són lliures.”

                                                                                               -La pell de brau-

“Les paraules són forques d’on penjo, a trossos, la raó.”

                                                                 -Per què un dia torni la cançó a Sinera-

“Ara he de callar, ja que no em queda força suficient contra tant de mal.”

                                                                -Per què un dia torni la cançó a Sinera-

“Potser demà vindran altra vegada lentes hores de claredat per als ulls

 d’aquesta mirada tan àvida.”

                                                                       -Cançó del capvespre-

“Ara digueu: “Nosaltres escoltem les veus del vent a través de l'alta mar

 d’espigues.” Digueu ara: “Ens mantindrem fidels per sempre al servei d’aquest

 poble.”

                                                                        -Inici de càntic en el temple-

“Sota la pluja, arbres, camí, silenci, vides llunyanes. Sense recança miro com el

 meu pas s’esborra.”

                                                                      -referit a Espai de llibertat num. 26-

MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ

Mercè Rodoreda i Gurguí, neix a Barcelona el 10 d’octubre de 1908, mort el 13 d’abril de 1983 a Girona.

Mercè Rodoreda, era filla única, i sols va cursar dos anys de primària a dos centres diferents. El seu avi matern, Pere Gurguí, era admirador de Mossèn Cinto Verdaguer i també amic seu, i havia sigut col·laborador com a redactor en les revistes La Renaixença i L’Arc de Sant Martí. La figura del seu avi va marcar intensament a Mercè que el va considerar el seu mestre, li va inculcar un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors, que ha quedat reflectida al llarg de tota la seva obra.

Rodoreda és considerada com l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testimonien les referències d’altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a quaranta idiomes. La seva producció engloba tots els generes literaris; cultiva la poesia, el teatre o el conte, però destaca especialment en la novel·la. Pòstumament es descobrí una altra faceta més, la pintura, que havia deixat a segon terme per la importància que Ella donava a l'escriptura.

FRASES CÈLEBRES - CITES

“Recordo la sensació d’estar a casa quan, a la barana de la terrassa, veia caure sobre la gespa i les hortènsies les flors blaves de la Jacaranda. No sabré explicar-ho, mai m'he sentit - tant a casa - com quan vivia a la casa dels meus avis amb els pares."
                                                                                                        "Imatges d'infantesa"

"I a sobre de les veus que venien de lluny i no s'entenia que deien, s'alçar un cant d'àngels, però un cant d'àngels rabiosos que renyien a la gent i l'explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que miraren el mal que s'havia fet i que tots devien pregar per acabar amb el mal." 

                                           Capítol  XXXV de La plaça del Diamant
                                                      

 “Una novel·la es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una
certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota una alquímia. Una novel·la és, també, un acte màgic. Reflecteix el que l’autor té dintre sense que quasi sàpiga la càrrega que porta de llast.”

                                                     “Prolog. De Mirall Trenat”

FRANCESC PUJOLS I MORGADES

Francesc Pujols i Morgades, neix a Barcelona l'11 d’agost de 1882, mort a Martorell el 13 de febrer de 1962. Fou escriptor, crític d’art i filòsof.

Francesc Pujols, nasqué al si d'una família benestant, el pare era procurador de tribunals i la mare provenia de la família del bisbe Morgades. Durant la seva etapa d’estudiant, va començar a fer versos, influenciat per l'obra de Mossèn Cinto Verdaguer i de Joan Maragall, quan acabà els estudis, començà a interessar-se per la filosofia. Participà als Jocs Florals de Barcelona de 1902, on guanyà la Flor Natural amb el poema Idil·li. El 1904 va publicar El llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, amb pròleg de Joan Maragall, que veia en Pujols un representant de “la paraula viva”.

El 1906, amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, El Nuevo Pascual o la Prostitución, obra humorística, escrita en castellà. Abans a l’Ateneu barcelonès realitza la seva primera conferència, parlant del pintor Marià Pidelaserra, iniciant-se així com a crític d’art. Es distingeix també com un dels primers defensors d’aleshores controvertit arquitecte Antoni Gaudí, a qui consagra el llibre La visió artística i religiosa d’en Gaudí, el 1927.

FRASES CÈLEBRES – CITES

“El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.”

“La Naturalesa és la imatge de Déu i Déu és la imatge de la Naturalesa.”

“Algun dia em dedicaré a estudiar la pena de mort, que és potser l’assumpte més important – i sens dubta el més vergonyós – de la civilització...”

“El miracle és com la màgia, amb la diferència que el miracle s’atribueix a l’esperit i la màgia 
 a la matèria.”

“Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin 
 rics i savis no hi hauria problemes.”

CITES sobre Francesc Pujols

Pujols és essencialment popular en el sentiment poètic, i quan segueix el poble segueix l’orientació de la seva ànima pròpia.”

                                                                        -Joan Maragall-

“Pujols té una intel·ligència privilegiada i singular, tant, que de vegades la seva capacitat de pensar el porta a sobrepassar la mesura. El seu talent, com l’art barroc i com abans s’havia dit de la natura, odia el buit. Això pot arribar a fer por, però també a encisar i a produir una mena de frisança metafísica.”

                                                                        -Pompeu i Fabra-

MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS

Maria Aurèlia Capmany i Farnés, neix el dia 3 d’agost de 1918 a Barcelona, mort el 2 d’octubre de 1991 a Barcelona. Era néta de Sebastià Farnés, periodista i polític. Va cursar estudis a varies escoles i més tard, va passar a l’Institut-Escola dependent de la Generalitat de Catalunya, que representava l’avantguarda educativa de l’època i seguia les directrius de la Escuela libre de enseñanza, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Fou novel·lista, assagista, traductora, autora de teatre, actriu - directora i professora de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va crea junt amb Ricard Salvat. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb El cel no és transparent. 

Entre els anys 1940 i 1950 impartir classes a l’Institut Albéniz de Badalona i a l’Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre. Ofici que havia aprés durant la seva època d’estudiant a l’Escola Massana, seguint la idea del seu pare, segons el qual tots havien de saber un ofici. Envers la política va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació, des de 1983 fins a la seva mort.

FRASES CÈLEBRES

“La veritat, de vegades m’enfado molt per la situació de la dona, però no em canviaria per l’altre sexe de cap manera. Realment he estat i sóc feliç i penso ser-ho… de ser una dona.”

“Jo tinc una tendència a veure les coses agradables. I, fins i tot, aquelles que poden semblar més dures o difícils treure-li el cantó més bo. És una tendència, una mena de tendència vital.”

“Jo crec que la humanitat hauríem de saber treure, de cada moment de la nostra existència, la vellesa, l’experiència, la diversió… totes aquestes coses que dóna cada edat. I aleshores podríem viure millor i amb més capacitat de suportar-nos entre tots.”

"És altament instructiu pensar que la feble dona no ha trobat mai cap obstacle per llaurar els camps ni per baixar a les mines. La casta dona ha trobat fresat el camí de la prostitució. L'egoista femella ha estat exaltada en els altars com a santa. Però és difícil, enormement difícil, obtenir la direcció d'un banc, un seient a l'Acadèmia, una dignitat a l'Església, una càtedra a la Universitat."

"Mira, sempre, el que sóc més és escriptora. Però quan una cosa m'atrau, sigui el que sigui, i deixo d'escriure... ho faig sense cap mena de remordiment."

"Les nenes noucentistes anaven amb palmó i el clatell pelat. Jo, com que era nena modernista, anava
 amb palma i tirabuixons."

"Malgrat la força aclaparadora dels tants per cent i de les estadístiques, els costums trontollen i es
 modifiquen gràcies a l'empenta de les excepcions."

Antoni Gaudí Cornet

Antoni Gaudí i Cornet, neix a Reus o Riudoms, segons algunes versions, el 25 de juny de 1852 i mort a Barcelona el 10 de juny de 1926.

Antoni Gaudí fou el cinquè fill de la família Gaudí i Cornet, des de petit va tenir un problema reumàtic que l’acompanyà tota la vida. El metge li va recomanar que fes passejades una estona cada dia, per aquest motiu es convertir en un gran caminador i també per la seva malaltia va falta a classes, aquest fet li va permetre passar moltes hores sol i fer-se un gran observador de la natura en general, animal, plantes, pedres…

Entrada principal Parc Güell

L’any 1878, va aconseguir el títol d’Arquitecte, va projectar la seva taula de treball de fusta i metall, realitzada pel fuster Eudald Puntí i Llorenç Matamala el metall, dibuixà la seva targeta professional amb domicili al carrer del Call, 11,3r.. Aquest mateix any va rebre un encàrrec municipal de l'Ajuntament de Barcelona per a fer el disseny d’uns fanals de sis braços per la plaça Reial, va fer altres dissenys, uns sobre quiosc de serveis i parada de flors, no va arribar a realitzar-se, amb la Cooperativa O. Mataronense el projecte del Casino recreatiu, que no es va executar…

El Capricho-Comillas

Per mitjans de l’arquitecte Martorell i Montells, va conèixer a Eusebi Güell, sis anys més gran que Gaudí, i que va ser el seu mecenes, aquest contava amb un gran fortuna, en part per l'herència del seu pare i també pel seu casament amb Isabel López, filla d’Antonio López i López primer marquès de Comillas. D’aquesta amistat varen sorgir moltes obres noves, el Capicho, a Comillas, el Palau Güell i el Parc Güell, a Barcelona, la Cripta de la Colònia Güell, a Cervelló…

FRASES CÈLEBRES. 

“L'arquitectura és l’ordenació de la llum; l’escultura és el joc de la llum.”

“El sentiment no erra mai, perquè és la vida; el que erra és el cap, que no és

 més que un instrument de control.”

“Tota obra d’art deu ser seductora i si per ser massa original es perd la qualitat

 de la seducció, ja no hi ha obra d’art.”

“Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que en fa dubtar és que

 no hagin sigut aplicades anteriorment.”

“L’originalitat consisteix en el retorn als orígens; Així doncs, original és allò que

 torna a la simplicitat de les primeres solucions.”

“Tot surt del gran llibre de la naturalesa.”

“És necessari alternar la reflexió i l’acció, es complemente i corregeixen l’una amb l’altra.
 També per avançar es necessiten les dues cames: l’acció i la reflexió.”

“Sense la independència, n’hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política

 justa, honesta i regenerada.”

“L’arquitecte és l’home sintètic, que és capaç de veure les coses en conjunt abans que 
 estiguin fetes.”

"L'evidència és als ulls de l'esperit el que la visió és al cos."

"La llum és la mare de les arts plàstiques, i l'arquitectura és la mesura i l'ordre de la llum."

MONTSERRAT ROIG I FRANSITORRA

Montserrat Roig i Fransitorra, Neix el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d’una família burgesa liberal de la dreta de l’Eixample. Mort el 10 de novembre de 1991 a Barcelona. Fou una escriptora catalana de novel·les, contes, reportatges i articles periodístics.

Des de ben jove va participar en els moviments de protesta d’estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L’any 1968 es va llicenciar en Filosofia i Lletres, i es doctorar el 1970. Va destacar com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culta, feminista i la voluntat de recuperar la memòria històrica del país.

FRASES CÈLEBRES

“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.”

“Escriure en català és una afirmació de supervivència, són ganes d’existir

 privadament i col·lectivament.”

“Tenim un principi anatòmic, el cor sempre és a l’esquerra.”

“Els mitjans de comunicació haurien d’educar i informar, no embrutir i fer-nos

 menystenir la raó i la reflexió.”

“La democràcia no s’aprèn en el Parlament, sinó a casa. Ser demòcrata no es

 una actitud política, és una actitud davant la vida.”

“Els novel·listes som les porteres de la literatura.”

“És un error fatal que la felicitat sigui sempre subterrània i la desgràcia evident.”

“A la millor, l’alegria sols la viuen els que son incapaços de definir-la.”

“Descobrí la decepció al adonar-me que certs homes que teníem ideals

 capaços de portar-los a la presó eren mesquins i corruptibles en la seva vida

 privada.”

   

CONCEPCIÓ ARENAL

Concepció Arenal de Ponte, neix al Ferrol el 31 de gener de 1820, mort a Vigo el 4 de febrer de 1893. Va ser una escriptora gallega, precursora del moviment feminista a Espanya.

Quan tenia vuit anys, quedar orfe de pare i la mare va decidir marxar a Madrid amb les seves filles. Concepció va entrar a estudiar a un col·legi per a senyoretes, al acabar els seus estudis, i en contra de la voluntat de la mare, va entrar com a oient a la Facultat de Dret, havia d'anar a classes vestida amb robes masculines, també a les tertúlies literàries i polítiques a les què solia anar-hi, en aquella època la Universitat estava vedada a les dones. Després va estudiar Dret, Sociologia, Història, Filosofia i idiomes. Va ser pionera a obrir portes a les dones a la vida social i laboral, també va ser experta en Dret penitenciar i medicina hospitalària a nivell internacional, creà diferents organitzacions d'ajuda humanitària. 

FRASES CÈLEBRES

"Quants segles necessita la raó per arribar a la justícia que el cor compren instantàniament."

"La democràcia, com l'aristocràcia, com totes les institucions socials, diu calumnies a les  
 veritats que li diuen el seus enemics i justícia a les llagoteries del seus parcials."

"No és tan culpable el que desconeix un deure com el que ho accepta i el trepitja."

"L'home que s'aixeca es encara més gran que el que no ha caigut."

"L'error és una arma que acaba sempre per disparar-se contra el que el fa servir."

"El soroll de les riallades passa la força del raonaments queda."

"És rar, molt rar, que ningú caigui a l'abisme del desengany sense haver-se apropat 
 voluntàriament a la vora."

"Les forces que s'associen pel bé no es sumen, es multiplique."

"Quan no comprenem una cosa, es precís declar-la absurda o superior a la nostra 
 intel·ligència i generalment, s'adopta la primera determinació." 

"Per l'esperit, com pel cos, el que limita l'acció espatlla l'alegria."

"Hi ha tanta justícia en la caritat i tanta caritat en la justícia que no sembla boja l'esperança que
 arribi en què es confonguin."

ÒSCAR WILDE

Òscar Fingal O’Flahertie Wills Wilde. Conegut amb el nom d'Òscar Wilde, va néixer a Dublín el 16 d’octubre de 1854, i mort a Paris el 30 de novembre de 1900.

Fou novel·lista, poeta, crític literari i autor teatral, era considerat com a un dels dramaturgs més destacats del Londres victorià, (en aquella època Irlanda era del Reine Unit) fou conegut per la seva agudesa d'ingeni, que retrata la veritable cara de la societat noble de l'època, i demostra en cadascuna de les obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament  humà, i en les millors, fa ús de l’humor més anglès i pur per descriure el món tal com ell el veia.

A Londres va conèixer a Constance Lloyd amb la què va contraure núpcies, d'aquest matrimoni varen néixer dos fills, a conseqüències de l'escàndol per causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada. Constance canvia el seus cognoms per Holland, per fugir de les maledicències i protegir així als seus fills, encara que ella mai es va divorcià de Wilde, no obstant, aquest fou obligat a renunciar a la pàtria potestat dels fills. 

FRASES CÈLEBRES

“La gent ensenya per dissimular la seva ignorància, el mateix que somriu per amagar les 
 seves llàgrimes.”

“Les preguntes no són indiscretes, més a vegades sí ho són les respostes.”

“Si vostè vol saber el que una done diu realment, miri-la, no l’escolti.”

“Per a la majoria de nosaltres, la vida verdadera es la vida que no tenim.”

“Moltes vegades, quan creiem estar realitzant una experiència sobre els altres,

 l’estem verificant sobre nosaltres mateixos.”

"No hi ha cosa que més s'assembli a la inconsciència que la indiscreció."

“Es perillós escoltar. Es corre el risc què el convencin; i un home que permet

 que el convencin amb una raó, es un ser absolutament irracional.”

“No vaig a deixar de parlar-te sols perquè no estàs escoltant. M’agrada

 escoltar-me a mi mateix. Es un dels meus major plaers. Sovint tinc llargues
 converses amb mi mateix, i sóc tan intel·ligent que a vegades no entenc
 ni una paraula del que dic.”

“Hi ha solament una cosa al món pitjor que parlin de tu, i és que no parlin de tu.”

“No hi ha res com l’amor d’una done casada. Es una cosa de la que cap marit

 té la menor idea."