CATERINA ALBERT I PARADÍS

Caterina Albert i Paradís, neix a l’Escala l’11 de setembre de 1869, mort el 27 de gener de 1966 a l’Escala, Alt Empordà. Fou una escriptora catalana, coneguda amb el sobrenom de Víctor Català. D’una família de propietaris rurals, es va forma de manera autodidacta en els àmbits artístics que li agradaven, especialment la literatura i la pintura. La seva literatura rep les influències dels moviments literaris de la seva joventut: el modernisme en la primera època, i que es fa visible en tota l’obra, en especial a Solitud (1905), és una obra cabdal en el modernisme literari i el naturalisme. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris.

Malgrat que sempre va voler donar la imatge “d’amateur”, que va defensar la seva independència creativa al marge de dogmes i escoles i que va mostrar una certa resistència a les intervencions públiques, va establir relacions amb els grans escriptors de l’època com Joan Maragall i Narcís Oller amb els quals mantingué una gran amistat i per qui manifestà una gran admiració.

FRASES CÈLEBRES I CITES

“Tota afirmació engendra cent contradiccions, tota contradicció mil afirmacions.”

“El filtre de la paraula humana obra tan poderosament en el sentit dels homes que, quan s’estronca, aquests se’n senten angoixosament enyoradissos.”

“El que lliga i conhorta no és pas el que dels altres ve a nosaltres, sinó el que de nosaltres va generosament als altres, el que donem, no el que ens donen.”

“Minsa cosa és una agulla i, amb el seu fer i desfer, quan no et vesteix et despulla.”

“Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà.”

“El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l’ombre, però el quart està reservat a l’ombra exclusivament.”

"La conciència no era un pes insuportable, sinó una essència evaporada."

"Cada ànima és com un estranger que viu en terra enemiga."

"Com més té el mar, més brama."

"Refranys i afalagadors a tothom donen la raó."

"El qui s'avesa a mentir, de mentir no es pot desdir."

"Sovint, entre el dir i el fer hi va un bon tros de carrer."