JOAN SALES I VALLÈS

Joan Sales i Vallès, (1912-1983), fou escriptor, poeta traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria.

Joan Sales va actuar de ben jove en oposició a la dictadura de Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’afilia al Partit Socialista Unificat de Catalunya, el qual abandonarà aviat perquè, afirmà: “El marxisme és tronat, molt tronat; és la vulgaritat amb pretensions de filosofia.”

Coneix al poeta Màrius Torres, ja malalt de tuberculosi, amb qui l’uniria una intensa relació d’amistat i manté una relació epistolar fins a la mort del poeta, l’any 1942. De Màrius Torres rep una influència literària a destacar.

El 1939 es va exiliar a França i després a Mèxic on va treballar com a linotipista, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l’exili (1943). Un cop retornat a Catalunya, el 1948 es centra en tasques editorials descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana moderna, Màrius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.

El 1955 va fundar amb Xavier Benguerel i Joan Oliver El club dels Novel·listes, amb el qual volien ampliar el públic lector català, desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible.

FRASES CÈLEBRES I CITES

“M’estimo més un home sense talent que no pas un de llest i malànima. Suposo que com tothom.”

“Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser  catalans? No, sinó de deixar de ser imbecils."

“La primera tasca social de l’escriptor és escriure bé, que sigui llegible. Si els llibres no són per  llegir, per a què són?"

"Una llengua no pot viure abstreta de la realitat, com una essència absoluta, Com un arbre no pot viure  abstret de la terra on enfonsa arrels."

“Hi ha un idioma català i un temperament català, uns paisatges catalans i una història catalana.”

                                                                               (Quaderns de l’exili, num.11 (gener-febrer 1945 

Cartes a Màrius Torres (1976)

- Catalunya s’ha dessagnat -o l’han feta dessagnar- en nom de causes exòtiques  i seguint            banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la  dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.
                                                                                                                 6 de gener de 1939

- La guerra es una cosa tan cafre que només pot ser lícita quan reuneix dues  condicions: una
  causa justa  i una esperança fundada de guanyar-la.

                                                                                                                 15 de gener de 1939

- He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inscrutables, perdona totes les faltes 
  excepte les d'estil.

                                                                                                            11 de setembre de 1940