JOSEP MARIA ESPINÀS I MASIP

Josep Maria Espinàs i Masip, neix a Barcelona el 7 de març de 1927, és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les seves novel·les, cròniques de viatges i articles periodístics.

Va estudiar als Escolapis fins el 1945, any en que va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. Aquest mateix any guanyà el premi Guimerà amb el seu primer article. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. És autor d’una extensa obra narrativa, amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Victor Català. Va se el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'Editorial La Campana. El 1974 va escriure l'Himne del Futbol Club Barcelona. 

FRASES CÈLEBRES I CITES

“No tinc tècnica d’inspiració. Deixo, senzillament, que l’aire de les coses entri en mi.”

“La meva timidesa em posa dificultats quan he d’escoltar una frase amable que duri més de deu segons.”

“Jo em vaig jubilar d’escriure poemes perquè en feia vergonya que se’m veiés tan feliç.”

“És difícil posar paraules a una emoció sense rebaixar-la.”

“Per a mi, escriure sempre ha estat com respirar.”

“Totes les paraules són una meravella.”

“Com a escriptor, els adjectius em fan una mica de por.”

“Allò que és important, només dura un instant.”

“El dolor compta les hores, mentre que el plaer les oblida.”

“El silenci és el germà cridaner de la soledat.”

“Escriure no és una altra cosa que una forma de pensar.”

“Jo admiro bastants coses que no estimo, i estimo algunes coses que no són admirables.”

"Qui és capaç de dir d'ell mateix que és sensible, és que precisament no té gaire
 sensiblilitat."