MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS

Maria Aurèlia Capmany i Farnés, neix el dia 3 d’agost de 1918 a Barcelona, mort el 2 d’octubre de 1991 a Barcelona. Era néta de Sebastià Farnés, periodista i polític. Va cursar estudis a varies escoles i més tard, va passar a l’Institut-Escola dependent de la Generalitat de Catalunya, que representava l’avantguarda educativa de l’època i seguia les directrius de la Escuela libre de enseñanza, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Fou novel·lista, assagista, traductora, autora de teatre, actriu - directora i professora de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va crea junt amb Ricard Salvat. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb El cel no és transparent. 

Entre els anys 1940 i 1950 impartir classes a l’Institut Albéniz de Badalona i a l’Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre. Ofici que havia aprés durant la seva època d’estudiant a l’Escola Massana, seguint la idea del seu pare, segons el qual tots havien de saber un ofici. Envers la política va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació, des de 1983 fins a la seva mort.

FRASES CÈLEBRES

“La veritat, de vegades m’enfado molt per la situació de la dona, però no em canviaria per l’altre sexe de cap manera. Realment he estat i sóc feliç i penso ser-ho… de ser una dona.”

“Jo tinc una tendència a veure les coses agradables. I, fins i tot, aquelles que poden semblar més dures o difícils treure-li el cantó més bo. És una tendència, una mena de tendència vital.”

“Jo crec que la humanitat hauríem de saber treure, de cada moment de la nostra existència, la vellesa, l’experiència, la diversió… totes aquestes coses que dóna cada edat. I aleshores podríem viure millor i amb més capacitat de suportar-nos entre tots.”

"És altament instructiu pensar que la feble dona no ha trobat mai cap obstacle per llaurar els camps ni per baixar a les mines. La casta dona ha trobat fresat el camí de la prostitució. L'egoista femella ha estat exaltada en els altars com a santa. Però és difícil, enormement difícil, obtenir la direcció d'un banc, un seient a l'Acadèmia, una dignitat a l'Església, una càtedra a la Universitat."

"Mira, sempre, el que sóc més és escriptora. Però quan una cosa m'atrau, sigui el que sigui, i deixo d'escriure... ho faig sense cap mena de remordiment."

"Les nenes noucentistes anaven amb palmó i el clatell pelat. Jo, com que era nena modernista, anava
 amb palma i tirabuixons."

"Malgrat la força aclaparadora dels tants per cent i de les estadístiques, els costums trontollen i es
 modifiquen gràcies a l'empenta de les excepcions."