JOAN FUSTER I ORTELLS

Joan Fuster i Ortells, neix a Sueca el 23 de novembre de 1922, mort el 21 de juny del 1992 a la mateixa localitat, va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut per la seva obra principal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent. La seva tasca investigadora abraça diferents facetes i camps de coneixements, incloent-hi, lingüística, història, filosofia i turisme. Està considerat l’assagista valencià més important de les generacions d’intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural dels territoris catalanoparlants.

Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana, convertint-se en una figura clau en el nacionalisme valencià.

El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València, que va combinar amb una formació autodidacta que el portarà cap l’ofici de crític i columnista. Un any més tard, va publicar a l’almanac de Las Provincias el seu primer article escrit en català: Vint-i-cinc anys de poesia valenciana. L’any 1947 es llicencia en Dret.

FRASES CÈLEBRES – CITES

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.”

“La història és un cove pintoresc d’on una persona relativament enginyosa pot treure 
 arguments en  defensa d’allò que li plagui.”

“Som molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens 
 permeten deixar de ser-ho.”

“Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què en sé jo? Confitura o música de Bach.”

“La nostra llengua és la nostra pàtria.”

“Estem farts d’haver de demanar perdó per existir.”

“Escriure és recordar, o en tot cas, inventar records.”

“L’únic orgull que trobem comprensible és el nostre.”

“L’única manera d’entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre.”

"Potser el treball dignifica l'home. No ho sé. Però indiscutiblement, el cansa."

ca.wikiquote.org/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells