MERCÈ RODOREDA I
GURGUÍ
Mercè Rodoreda i
Gurguí, neix a
Barcelona el 10 d’octubre de 1908, mort el 13 d’abril de 1983 a Girona.
Mercè Rodoreda, era filla única, i sols va cursar
dos anys de primària a dos centres diferents. El seu avi matern, Pere Gurguí,
era admirador de Mossèn Cinto Verdaguer i també amic seu, i havia sigut
col·laborador com a redactor en les revistes La
Renaixença i L’Arc
de Sant Martí. La figura del seu avi
va marcar intensament a Mercè que el va considerar el seu mestre, li va inculcar
un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors,
que ha quedat reflectida al llarg de tota la seva obra.
Rodoreda és considerada com l'escriptora de
llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testimonien les referències
d’altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a quaranta idiomes. La seva producció engloba tots els generes
literaris; cultiva la poesia, el teatre o el conte, però destaca
especialment en la novel·la. Pòstumament es descobrí una altra faceta més, la
pintura, que havia deixat a segon terme per la importància que Ella donava a l'escriptura.
FRASES CÈLEBRES -
CITES
“Recordo la sensació d’estar a casa quan, a la barana de
la terrassa, veia caure sobre la gespa i les hortènsies les flors blaves de la Jacaranda. No sabré
explicar-ho, mai m'he sentit - tant a casa - com quan vivia a la casa dels meus
avis amb els pares."
"Imatges d'infantesa"

"I a sobre de les veus que venien de lluny i no s'entenia que deien, s'alçar un cant d'àngels, però un cant d'àngels rabiosos que renyien a la gent i l'explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que miraren el mal que s'havia fet i que tots devien pregar per acabar amb el mal."
"Imatges d'infantesa"

"I a sobre de les veus que venien de lluny i no s'entenia que deien, s'alçar un cant d'àngels, però un cant d'àngels rabiosos que renyien a la gent i l'explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que miraren el mal que s'havia fet i que tots devien pregar per acabar amb el mal."
Capítol XXXV de La plaça del Diamant
“Una novel·la es
fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una
certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota una alquímia. Una novel·la és, també, un acte màgic. Reflecteix el que l’autor té dintre sense que quasi sàpiga la càrrega que porta de llast.”
certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota una alquímia. Una novel·la és, també, un acte màgic. Reflecteix el que l’autor té dintre sense que quasi sàpiga la càrrega que porta de llast.”
“Prolog. De Mirall Trenat”
La Mercè Rodoreda sempre m'ha semblat una dona de personalitat forta i enigmàtica. Les seves novel·les tenen una mena de poesia i cruesa alhora que les fa diferents.
ResponEliminaMolt interessant. La Mercè Rodoreda m'agrada molt. Les frases molt ben trobades. Felicitats.
ResponEliminaUna abraçada,
Anna M. Moya