FRANCESC PUJOLS I MORGADES

Francesc Pujols i Morgades, neix a Barcelona l'11 d’agost de 1882, mort a Martorell el 13 de febrer de 1962. Fou escriptor, crític d’art i filòsof.

Francesc Pujols, nasqué al si d'una família benestant, el pare era procurador de tribunals i la mare provenia de la família del bisbe Morgades. Durant la seva etapa d’estudiant, va començar a fer versos, influenciat per l'obra de Mossèn Cinto Verdaguer i de Joan Maragall, quan acabà els estudis, començà a interessar-se per la filosofia. Participà als Jocs Florals de Barcelona de 1902, on guanyà la Flor Natural amb el poema Idil·li. El 1904 va publicar El llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, amb pròleg de Joan Maragall, que veia en Pujols un representant de “la paraula viva”.

El 1906, amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, El Nuevo Pascual o la Prostitución, obra humorística, escrita en castellà. Abans a l’Ateneu barcelonès realitza la seva primera conferència, parlant del pintor Marià Pidelaserra, iniciant-se així com a crític d’art. Es distingeix també com un dels primers defensors d’aleshores controvertit arquitecte Antoni Gaudí, a qui consagra el llibre La visió artística i religiosa d’en Gaudí, el 1927.

FRASES CÈLEBRES – CITES

“El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.”

“La Naturalesa és la imatge de Déu i Déu és la imatge de la Naturalesa.”

“Algun dia em dedicaré a estudiar la pena de mort, que és potser l’assumpte més important – i sens dubta el més vergonyós – de la civilització...”

“El miracle és com la màgia, amb la diferència que el miracle s’atribueix a l’esperit i la màgia 
 a la matèria.”

“Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin 
 rics i savis no hi hauria problemes.”

CITES sobre Francesc Pujols

Pujols és essencialment popular en el sentiment poètic, i quan segueix el poble segueix l’orientació de la seva ànima pròpia.”

                                                                        -Joan Maragall-

“Pujols té una intel·ligència privilegiada i singular, tant, que de vegades la seva capacitat de pensar el porta a sobrepassar la mesura. El seu talent, com l’art barroc i com abans s’havia dit de la natura, odia el buit. Això pot arribar a fer por, però també a encisar i a produir una mena de frisança metafísica.”

                                                                        -Pompeu i Fabra-