JOAN SALES I VALLÈS

Joan Sales i Vallès, (1912-1983), fou escriptor, poeta traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria.

Joan Sales va actuar de ben jove en oposició a la dictadura de Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’afilia al Partit Socialista Unificat de Catalunya, el qual abandonarà aviat perquè, afirmà: “El marxisme és tronat, molt tronat; és la vulgaritat amb pretensions de filosofia.”

Coneix al poeta Màrius Torres, ja malalt de tuberculosi, amb qui l’uniria una intensa relació d’amistat i manté una relació epistolar fins a la mort del poeta, l’any 1942. De Màrius Torres rep una influència literària a destacar.

El 1939 es va exiliar a França i després a Mèxic on va treballar com a linotipista, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l’exili (1943). Un cop retornat a Catalunya, el 1948 es centra en tasques editorials descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana moderna, Màrius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.

El 1955 va fundar amb Xavier Benguerel i Joan Oliver El club dels Novel·listes, amb el qual volien ampliar el públic lector català, desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible.

FRASES CÈLEBRES I CITES

“M’estimo més un home sense talent que no pas un de llest i malànima. Suposo que com tothom.”

“Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser  catalans? No, sinó de deixar de ser imbecils."

“La primera tasca social de l’escriptor és escriure bé, que sigui llegible. Si els llibres no són per  llegir, per a què són?"

"Una llengua no pot viure abstreta de la realitat, com una essència absoluta, Com un arbre no pot viure  abstret de la terra on enfonsa arrels."

“Hi ha un idioma català i un temperament català, uns paisatges catalans i una història catalana.”

                                                                               (Quaderns de l’exili, num.11 (gener-febrer 1945 

Cartes a Màrius Torres (1976)

- Catalunya s’ha dessagnat -o l’han feta dessagnar- en nom de causes exòtiques  i seguint            banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la  dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.
                                                                                                                 6 de gener de 1939

- La guerra es una cosa tan cafre que només pot ser lícita quan reuneix dues  condicions: una
  causa justa  i una esperança fundada de guanyar-la.

                                                                                                                 15 de gener de 1939

- He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inscrutables, perdona totes les faltes 
  excepte les d'estil.

                                                                                                            11 de setembre de 1940

JOSEP MARIA ESPINÀS I MASIP

Josep Maria Espinàs i Masip, neix a Barcelona el 7 de març de 1927, és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les seves novel·les, cròniques de viatges i articles periodístics.

Va estudiar als Escolapis fins el 1945, any en que va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. Aquest mateix any guanyà el premi Guimerà amb el seu primer article. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. És autor d’una extensa obra narrativa, amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Victor Català. Va se el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'Editorial La Campana. El 1974 va escriure l'Himne del Futbol Club Barcelona. 

FRASES CÈLEBRES I CITES

“No tinc tècnica d’inspiració. Deixo, senzillament, que l’aire de les coses entri en mi.”

“La meva timidesa em posa dificultats quan he d’escoltar una frase amable que duri més de deu segons.”

“Jo em vaig jubilar d’escriure poemes perquè en feia vergonya que se’m veiés tan feliç.”

“És difícil posar paraules a una emoció sense rebaixar-la.”

“Per a mi, escriure sempre ha estat com respirar.”

“Totes les paraules són una meravella.”

“Com a escriptor, els adjectius em fan una mica de por.”

“Allò que és important, només dura un instant.”

“El dolor compta les hores, mentre que el plaer les oblida.”

“El silenci és el germà cridaner de la soledat.”

“Escriure no és una altra cosa que una forma de pensar.”

“Jo admiro bastants coses que no estimo, i estimo algunes coses que no són admirables.”

"Qui és capaç de dir d'ell mateix que és sensible, és que precisament no té gaire
 sensiblilitat."