dissabte, 9 de febrer del 2013



SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ


Salvador Espriu i Castelló, neix a Santa Coloma de Farnés, el 10 de juliol de 1913 i mort el 22 de Febrer de 1985 a Barcelona, fou un poeta, dramaturg i novel·lista, considerat uns dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Segarra, de la prosa catalana i de fórmules noucentistes.

La família era originaria d’Arenys de Mar. El pare era notari, de caràcter obert, sociable i lliure pensador, la mare una dona tímida, discreta i molt religiosa. Per la feina del pare varen traslladar-se a Santa Coloma de Farnés, a on varen néixer Francesc, Salvador i Josep, més tard també per la seva feina, varen anar a viure a Barcelona, aquí varen néixer les serves dues germanes petites. Per la situació benestant de la família van poder mantenir la casa d’Arenys de Mar, on anaven d’estiueig. Salvador durant les seves estades a Arenys un dels llocs que visitava freqüentment era la casa de la seva tia Maria Castelló, en la que hi havia sis gravats sobre la història bíblica d’Esther, d’on tragué la idea d’escriure, Primera història d’Esther.

FRASES CÈLEBRES - CITES

"Crec que la veritat està trencada des de l'origen, en trossets molt petits, i
 cada un pot reflectir un bri d'esplendor."

"El que és només intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent."

"No podrem mai ser si no som lliures."

"Com més vell en faig, més difícil trobo d'emetre cap judici sobre res."

"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."

“A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai un
 poble sencer ha de morir per un home: Recordat d’això sempre, Sefarad.”

"Dalt la barca veig sempre més llunyana la mar del somni."

"L'esmolada falç ha llescat la lluna com si fos de pa."

"Les barques de Sinera no surten més, perquè els camins de l'aigua són fetes malbé."

"En el més fràgil aire cantat d'uns versos, deso la vida.".

Escolta, Sefarad, els homes no poden ser si no són lliures.”
                                                                                               -La pell de brau-
“Les paraules són forques d’on penjo, a trossos, la raó.”
                                                                 -Per què un dia torni la cançó a Sinera-

“Ara he de callar, ja que no em queda força suficient contra tant de mal.”
                                                                -Per què un dia torni la cançó a Sinera-

“Potser demà vindran altra vegada lentes hores de claredat per als ulls
 d’aquesta mirada tan àvida.”
                                                                       -Cançó del capvespre-

“Ara digueu: “Nosaltres escoltem les veus del vent a través de l'alta mar
 d’espigues.” Digueu ara: “Ens mantindrem fidels per sempre al servei d’aquest
 poble.”
                                                                        -Inici de càntic en el temple-

“Sota la pluja, arbres, camí, silenci, vides llunyanes. Sense recança miro com el
 meu pas s’esborra.”
                                                                      -referit a Espai de llibertat num. 26-

1 comentari: