MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ

Mercè Rodoreda i Gurguí, neix a Barcelona el 10 d’octubre de 1908, mort el 13 d’abril de 1983 a Girona.

Mercè Rodoreda, era filla única, i sols va cursar dos anys de primària a dos centres diferents. El seu avi matern, Pere Gurguí, era admirador de Mossèn Cinto Verdaguer i també amic seu, i havia sigut col·laborador com a redactor en les revistes La Renaixença i L’Arc de Sant Martí. La figura del seu avi va marcar intensament a Mercè que el va considerar el seu mestre, li va inculcar un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors, que ha quedat reflectida al llarg de tota la seva obra.

Rodoreda és considerada com l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testimonien les referències d’altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a quaranta idiomes. La seva producció engloba tots els generes literaris; cultiva la poesia, el teatre o el conte, però destaca especialment en la novel·la. Pòstumament es descobrí una altra faceta més, la pintura, que havia deixat a segon terme per la importància que Ella donava a l'escriptura.

FRASES CÈLEBRES - CITES

“Recordo la sensació d’estar a casa quan, a la barana de la terrassa, veia caure sobre la gespa i les hortènsies les flors blaves de la Jacaranda. No sabré explicar-ho, mai m'he sentit - tant a casa - com quan vivia a la casa dels meus avis amb els pares."
                                                                                                        "Imatges d'infantesa"

"I a sobre de les veus que venien de lluny i no s'entenia que deien, s'alçar un cant d'àngels, però un cant d'àngels rabiosos que renyien a la gent i l'explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que miraren el mal que s'havia fet i que tots devien pregar per acabar amb el mal." 

                                           Capítol  XXXV de La plaça del Diamant
                                                      

 “Una novel·la es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una
certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota una alquímia. Una novel·la és, també, un acte màgic. Reflecteix el que l’autor té dintre sense que quasi sàpiga la càrrega que porta de llast.”

                                                     “Prolog. De Mirall Trenat”

FRANCESC PUJOLS I MORGADES

Francesc Pujols i Morgades, neix a Barcelona l'11 d’agost de 1882, mort a Martorell el 13 de febrer de 1962. Fou escriptor, crític d’art i filòsof.

Francesc Pujols, nasqué al si d'una família benestant, el pare era procurador de tribunals i la mare provenia de la família del bisbe Morgades. Durant la seva etapa d’estudiant, va començar a fer versos, influenciat per l'obra de Mossèn Cinto Verdaguer i de Joan Maragall, quan acabà els estudis, començà a interessar-se per la filosofia. Participà als Jocs Florals de Barcelona de 1902, on guanyà la Flor Natural amb el poema Idil·li. El 1904 va publicar El llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, amb pròleg de Joan Maragall, que veia en Pujols un representant de “la paraula viva”.

El 1906, amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, El Nuevo Pascual o la Prostitución, obra humorística, escrita en castellà. Abans a l’Ateneu barcelonès realitza la seva primera conferència, parlant del pintor Marià Pidelaserra, iniciant-se així com a crític d’art. Es distingeix també com un dels primers defensors d’aleshores controvertit arquitecte Antoni Gaudí, a qui consagra el llibre La visió artística i religiosa d’en Gaudí, el 1927.

FRASES CÈLEBRES – CITES

“El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.”

“La Naturalesa és la imatge de Déu i Déu és la imatge de la Naturalesa.”

“Algun dia em dedicaré a estudiar la pena de mort, que és potser l’assumpte més important – i sens dubta el més vergonyós – de la civilització...”

“El miracle és com la màgia, amb la diferència que el miracle s’atribueix a l’esperit i la màgia 
 a la matèria.”

“Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin 
 rics i savis no hi hauria problemes.”

CITES sobre Francesc Pujols

Pujols és essencialment popular en el sentiment poètic, i quan segueix el poble segueix l’orientació de la seva ànima pròpia.”

                                                                        -Joan Maragall-

“Pujols té una intel·ligència privilegiada i singular, tant, que de vegades la seva capacitat de pensar el porta a sobrepassar la mesura. El seu talent, com l’art barroc i com abans s’havia dit de la natura, odia el buit. Això pot arribar a fer por, però també a encisar i a produir una mena de frisança metafísica.”

                                                                        -Pompeu i Fabra-

MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS

Maria Aurèlia Capmany i Farnés, neix el dia 3 d’agost de 1918 a Barcelona, mort el 2 d’octubre de 1991 a Barcelona. Era néta de Sebastià Farnés, periodista i polític. Va cursar estudis a varies escoles i més tard, va passar a l’Institut-Escola dependent de la Generalitat de Catalunya, que representava l’avantguarda educativa de l’època i seguia les directrius de la Escuela libre de enseñanza, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Fou novel·lista, assagista, traductora, autora de teatre, actriu - directora i professora de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va crea junt amb Ricard Salvat. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb El cel no és transparent. 

Entre els anys 1940 i 1950 impartir classes a l’Institut Albéniz de Badalona i a l’Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre. Ofici que havia aprés durant la seva època d’estudiant a l’Escola Massana, seguint la idea del seu pare, segons el qual tots havien de saber un ofici. Envers la política va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació, des de 1983 fins a la seva mort.

FRASES CÈLEBRES

“La veritat, de vegades m’enfado molt per la situació de la dona, però no em canviaria per l’altre sexe de cap manera. Realment he estat i sóc feliç i penso ser-ho… de ser una dona.”

“Jo tinc una tendència a veure les coses agradables. I, fins i tot, aquelles que poden semblar més dures o difícils treure-li el cantó més bo. És una tendència, una mena de tendència vital.”

“Jo crec que la humanitat hauríem de saber treure, de cada moment de la nostra existència, la vellesa, l’experiència, la diversió… totes aquestes coses que dóna cada edat. I aleshores podríem viure millor i amb més capacitat de suportar-nos entre tots.”

"És altament instructiu pensar que la feble dona no ha trobat mai cap obstacle per llaurar els camps ni per baixar a les mines. La casta dona ha trobat fresat el camí de la prostitució. L'egoista femella ha estat exaltada en els altars com a santa. Però és difícil, enormement difícil, obtenir la direcció d'un banc, un seient a l'Acadèmia, una dignitat a l'Església, una càtedra a la Universitat."

"Mira, sempre, el que sóc més és escriptora. Però quan una cosa m'atrau, sigui el que sigui, i deixo d'escriure... ho faig sense cap mena de remordiment."

"Les nenes noucentistes anaven amb palmó i el clatell pelat. Jo, com que era nena modernista, anava
 amb palma i tirabuixons."

"Malgrat la força aclaparadora dels tants per cent i de les estadístiques, els costums trontollen i es
 modifiquen gràcies a l'empenta de les excepcions."

Antoni Gaudí Cornet

Antoni Gaudí i Cornet, neix a Reus o Riudoms, segons algunes versions, el 25 de juny de 1852 i mort a Barcelona el 10 de juny de 1926.

Antoni Gaudí fou el cinquè fill de la família Gaudí i Cornet, des de petit va tenir un problema reumàtic que l’acompanyà tota la vida. El metge li va recomanar que fes passejades una estona cada dia, per aquest motiu es convertir en un gran caminador i també per la seva malaltia va falta a classes, aquest fet li va permetre passar moltes hores sol i fer-se un gran observador de la natura en general, animal, plantes, pedres…

Entrada principal Parc Güell

L’any 1878, va aconseguir el títol d’Arquitecte, va projectar la seva taula de treball de fusta i metall, realitzada pel fuster Eudald Puntí i Llorenç Matamala el metall, dibuixà la seva targeta professional amb domicili al carrer del Call, 11,3r.. Aquest mateix any va rebre un encàrrec municipal de l'Ajuntament de Barcelona per a fer el disseny d’uns fanals de sis braços per la plaça Reial, va fer altres dissenys, uns sobre quiosc de serveis i parada de flors, no va arribar a realitzar-se, amb la Cooperativa O. Mataronense el projecte del Casino recreatiu, que no es va executar…

El Capricho-Comillas

Per mitjans de l’arquitecte Martorell i Montells, va conèixer a Eusebi Güell, sis anys més gran que Gaudí, i que va ser el seu mecenes, aquest contava amb un gran fortuna, en part per l'herència del seu pare i també pel seu casament amb Isabel López, filla d’Antonio López i López primer marquès de Comillas. D’aquesta amistat varen sorgir moltes obres noves, el Capicho, a Comillas, el Palau Güell i el Parc Güell, a Barcelona, la Cripta de la Colònia Güell, a Cervelló…

FRASES CÈLEBRES. 

“L'arquitectura és l’ordenació de la llum; l’escultura és el joc de la llum.”

“El sentiment no erra mai, perquè és la vida; el que erra és el cap, que no és

 més que un instrument de control.”

“Tota obra d’art deu ser seductora i si per ser massa original es perd la qualitat

 de la seducció, ja no hi ha obra d’art.”

“Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que en fa dubtar és que

 no hagin sigut aplicades anteriorment.”

“L’originalitat consisteix en el retorn als orígens; Així doncs, original és allò que

 torna a la simplicitat de les primeres solucions.”

“Tot surt del gran llibre de la naturalesa.”

“És necessari alternar la reflexió i l’acció, es complemente i corregeixen l’una amb l’altra.
 També per avançar es necessiten les dues cames: l’acció i la reflexió.”

“Sense la independència, n’hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política

 justa, honesta i regenerada.”

“L’arquitecte és l’home sintètic, que és capaç de veure les coses en conjunt abans que 
 estiguin fetes.”

"L'evidència és als ulls de l'esperit el que la visió és al cos."

"La llum és la mare de les arts plàstiques, i l'arquitectura és la mesura i l'ordre de la llum."