JOSEP PLA I CASADEVALL

Josep Pla i Casadevall, neix el 8 de març de 1897 a Palafrugell, mort el 23 d’abril de 1981 a Llofriu. Fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Josep Pla era el fill gran de quatre germans, el 1909 va fer el batxillerat a l’Institut de Girona, on va viure intern des de 1909 al Germans Maristes, fins a finals del curs 1912-1913, que va ser expulsat i no va aprovar el batxillerat, fins el desembre de 1913. Va marxar a Barcelona i es va inscriure per fer medicina, a meitat de curs va canviar d’idea i es va matricular en Dret, volia ser notari.

La seva extensa obra literària, de gairebé sis dècades i més de 30.000 pàgines,va ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d'una literatura costumista, clara i bolcada a estones sobre el seu entorn més proper. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els reportatges sobre el països on va viatjar, constitueixen també un singular testimoniatge de la història. 

Josep Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana, i ha estat consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle XX.

FRASES CÈLEBRES – CITES

Casa natal Josep Pla

"La Rambla és una meravella. És un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé."

"Com més buida és l'existència més soroll necessita."

"La “castellanització” de Catalunya sols és una crosta sobreposada, una crosta que s'esberla i salta, deixant sortir intacta, immaculada, la pedra indestructible de la raça."

"Els diners no donen la felicitat, certament; però tampoc és un seriós  obstacle."

"És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vistes de la qual cosa tothom opina".

"Tenim autonomia, però és una autonomia de paper. De diners, encara no n’hem vist cap. El traspàs de serveis a la Generalitat està acabat en una part… però la valoració dels traspassos no la tenim… Hem fet, doncs, tota la comèdia de la política, però encara ens hem d’acarar amb el problema més viu de tots… els dels diners.”

                                                                                        -La veu de Catalunya, 25 d’octubre de 1933-

CITES sobre Francesc Pujols

"Pujols fou un home únic, excepcional, fabulós ( …) tingué, sense fer el màxim esforç, capacitats expressives úniques, possibilitats col·loquials enormes, disposicions per a la descripció que potser ningú del seu temps no tingué.”                                     

                                                                                                     -Opinió sobre l’estil de F. Pujols-

“Físicament, tant com intel·lectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. No solament era un home a qui calia donar menjar a part, sinó que era el seu entregent, el temari i   la finalitat tenien un aspecte diferent."

                                                                                                   -Opinió el dia de la mort de F.Pujols- 

clicar aquí, si voleu saber-ne més
Frases de l'autor

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

Salvador Espriu i Castelló, neix a Santa Coloma de Farnés, el 10 de juliol de 1913 i mort el 22 de Febrer de 1985 a Barcelona, fou un poeta, dramaturg i novel·lista, considerat uns dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Segarra, de la prosa catalana i de fórmules noucentistes.

La família era originaria d’Arenys de Mar. El pare era notari, de caràcter obert, sociable i lliure pensador, la mare una dona tímida, discreta i molt religiosa. Per la feina del pare varen traslladar-se a Santa Coloma de Farnés, a on varen néixer Francesc, Salvador i Josep, més tard també per la seva feina, varen anar a viure a Barcelona, aquí varen néixer les serves dues germanes petites. Per la situació benestant de la família van poder mantenir la casa d’Arenys de Mar, on anaven d’estiueig. Salvador durant les seves estades a Arenys un dels llocs que visitava freqüentment era la casa de la seva tia Maria Castelló, en la que hi havia sis gravats sobre la història bíblica d’Esther, d’on tragué la idea d’escriure, Primera història d’Esther.

FRASES CÈLEBRES - CITES

"Crec que la veritat està trencada des de l'origen, en trossets molt petits, i
 cada un pot reflectir un bri d'esplendor."

"El que és només intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent."

"No podrem mai ser si no som lliures."

"Com més vell en faig, més difícil trobo d'emetre cap judici sobre res."

"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."

“A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai un

 poble sencer ha de morir per un home: Recordat d’això sempre, Sefarad.”

"Dalt la barca veig sempre més llunyana la mar del somni."

"L'esmolada falç ha llescat la lluna com si fos de pa."

"Les barques de Sinera no surten més, perquè els camins de l'aigua són fetes malbé."

"En el més fràgil aire cantat d'uns versos, deso la vida.".

“Escolta, Sefarad, els homes no poden ser si no són lliures.”

                                                                                               -La pell de brau-

“Les paraules són forques d’on penjo, a trossos, la raó.”

                                                                 -Per què un dia torni la cançó a Sinera-

“Ara he de callar, ja que no em queda força suficient contra tant de mal.”

                                                                -Per què un dia torni la cançó a Sinera-

“Potser demà vindran altra vegada lentes hores de claredat per als ulls

 d’aquesta mirada tan àvida.”

                                                                       -Cançó del capvespre-

“Ara digueu: “Nosaltres escoltem les veus del vent a través de l'alta mar

 d’espigues.” Digueu ara: “Ens mantindrem fidels per sempre al servei d’aquest

 poble.”

                                                                        -Inici de càntic en el temple-

“Sota la pluja, arbres, camí, silenci, vides llunyanes. Sense recança miro com el

 meu pas s’esborra.”

                                                                      -referit a Espai de llibertat num. 26-